Les intervencions en sòls industrials o abandonats no s’han d’enfocar com a nous desenvolupaments urbans aïllats, buscant singularitat i màxim rendiment econòmic, com si fossin oasis dins de la ciutat, sinó com una peça més que s’ha d’integrar a la ciutat existent i que ha de proporcionar condicions d’habitabilitat no només a la seva àrea, sinó també millores per a la ciutat en el seu conjunt. Són una oportunitat per contribuir a un nou model urbà, oferint habitatge social, diversitat d’usos, connectant la infraestructura verda, proporcionant equipaments públics i revalorizant el patrimoni arquitectònic. Exemples com la transformació del recinte firal de Montjuïc o l’antiga fàbrica de Mercedes a Barcelona són bons exemples d’aquesta estratègia.
La transformació de sòls industrials que requereixen llargs períodes de temps per a la seva planificació, gestió i execució ens obliga també a gestionar el temps mentre tant. Per això és important pensar en accions que permetin fer ús de l’espai durant el procés i definir processos d’execució progressiva que permetin programar i assimilar correctament la transformació. El procés de transformació del barri de la Marina del Prat Vermell a Barcelona és un bon exemple de com transformar progressivament una gran àrea industrial.
Referències:
La publicació 'PLANIRANJE BROWNFIELDA - BROWNFIELDS PLANNING' con todos los contenidos de la conferencia está disponible aquí: https://lnkd.in/db8suBkD
